Ortografía

7. Accentuació

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

a e i o u
as es is os us

en in

· Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions, si és que i / u no formen part d'un diftong.
· Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions.
· Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
7.1. Accentua els mots quan calgui:

plástic, víctima, límit, biblioteca, económia, hospital, justicia, anell,
palau, marbre, jardí, estatua, escrit, árbre, rábia, autobús, masculí

galáxia, núvol, família, gábia, Núria

7.2. Fes el mateix:

poesía, fotografía, hospitalitat, energía, Eulália, día, tía, oncle,
assisténcia, esdrúixola, noblesa, daurada, similitud, farmácia, esgrima,

máquina, bambú, residu, trineu, algú, ningú, altaveu

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

8

Accent obert / Accent tancat
· Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és
Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè... En aquest grup hi trobem:
mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès...
els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè...
els participis com: encès, comprès, imprès...
Amb accent tancat:
els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré...
les formes de l'imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués...
els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé...; conté, s'absté...
els verbs acabats en -tén i -cén: pretén, entén, estén, atén, encén...
alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué*, puré...
alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, procés, amén...
· Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós
Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població...
Amb accent obert:
això, allò, però...
els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò...
els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs...
alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs...
· Paraules planes: è / é
Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer...
Amb accent tancat:
néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu
el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu...
el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu...
uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...
· Paraules planes: ò / ó
La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim...
Però amb accent tancat:
alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer...
les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu.
alguns altres mots: estómac, furóncol*, Sóller...
· Paraules esdrúixoles: è / ó
La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia...
El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*...
Jaqué: Peça de vestir que cobreix el tronc. Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. / Tórtora: Animal de plomatge gris.

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Ortografía

5. Síl·laba tònica / Síl·laba àtona

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Quan un mot té dues o més síl·labes en pronunciem una amb més força que les altres:

és la síl·laba tònica; les altres síl·labes són àtones.

arbre, faldilla, camió, bicicleta

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

5.1. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:

novel·la cambrera maleta torre

vidriera butaqueta ganivet repartir

malaltia sabata desembre tropical
modista encarregat silenci juvenil

5.2. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:

El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a

través dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany

(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gàbies inundades de sol.

MÀXIM GORKI. La meva infantesa

5.3. Fes el mateix:

La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a

triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes

franceses i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a

cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics.

MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text

adaptat)

6. Mots aguts, plans i esdrúixols

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica, es divideixen en:

Agudes, si la síl·laba tònica és la última: cafè, congrés, balcó, senyor...

Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja...

Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és la antepenúltima: gàbia, ciència...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o

esdrúixoles i subratlla'n la síl·laba tònica:

tómbola, examen, mirall, noia, victòria, jardiner, profunditat, caseta,

gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, ciència, església,

roba, ceba, mosquits, córrer, gegant, fàbrica, penjoll, mandíbula,

calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malaltís, brancatge, història,

caragol, desgràcia, segon, paret, gàbia

agudes planes esdrúixoles

Ortografía

1. Els dígrafs

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una

paraula en dues síl·labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi

ha que no:

se separen: no se separen: separem els grups:

l·l no-vel-la ny pi-nya mm im-mens

ix cai-xa ll pa-lla nn An-na

rr car-ro gu gui-ó tj plat-ja

ss pas-sa qu a-quí tg fet-ge

tx cot-xe ig ma-reig

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

1.1. Separa sil·làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs que hi

trobis:

ca-nya                     ar-ros-sada 
cas-so-la                 mà-qui-na 
car-rete-ra.            met-ge
no-ve-l·la               an-y-ell
cu-i-xa                    en-fa-ri-na-dís-sim
en-qua-der-nar     ba-teig 
im-men-sitat         seguici*

Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una

marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc. /

Encotxar:

2. La síl·laba

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli

de la síl·laba és una vocal.

En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap...

N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó...

També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Aprendo a escribir

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR HAY,

AHÍ O AY?

LO QUE DEBO SABER:

1. HAY es una forma conjugada del verbo haber. Es una palabra monosílaba cuyo golpe de
voz recae en la vocal a. Puedes comprobar que es un verbo porque siempre se puede
cambiar por había, habrá, que son otras formas del verbo haber (Hay [había, habrá...] que
llegar pronto; Hay [había, habrá...] poca gente en la reunión).

2. AHÍ es un adverbio que indica lugar. Es una palabra bisílaba y aguda, cuyo golpe de voz
recae en la i (¡ojo! Es incorrecto pronunciarlo con acento en la a, como habrás oído más de
una vez). Puedes comprobarlo cambiándolo por otros adverbios de lugar como allí o aquí
(Ahí [allí, aquí] está tu madre).

3. AY es una interjección que sirve para expresar dolor (a veces también otros
sentimientos). Aunque se pronuncia igual que hay, verás que normalmente va entre signos
de exclamación, en los textos, y que tiene entonación exclamativa, en las conversaciones
(¡Ay, bruto, me has vuelto a pisar!)

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con hay, ahí o ay, aplicando las reglas 1, 2 y 3:
1. No hay nadie en casa.
2. ¡ Ay qué pena más grande!
3. Se murió sin decir ni ay.
4. Si lo quieres, ahí lo tienes.
5. ¡ Ay mi niño, cómo le quiere su mamá!
6. Para aprobar hay que esforzarse más.
7. Ya no hay más gente ahí .
8. ¡ Ay mi cabeza! ¡Qué daño me he hecho!
9. ¡ Ahí queda eso!
10. Ahí hay un niño que dice ¡ Ay!.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué
no estaba bien. Si has cometido más de 4 errores, deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás
no hayas comprendido bien las reglas.

Aprendo a escribir

APRENDO A

ESCRIBIR

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR A Y HA?

ORTOGRAFÍA

LO QUE DEBO SABER:

1. HA es una forma conjugada del verbo haber. Sólo se utiliza como verbo auxiliar seguida
de un participio (forma verbal acabada en -ado, -ido: cantado, comido) y puede ser
normalmente sustituida por la forma de plural han: ha cantado > han cantado.

2. A es una preposición y se utiliza delante de un verbo en infinitivo (forma verbal acabada
en –ar, -er, -ir: cantar, comer, partir) o de palabras que no son verbos (formando un
Sintagma Preposicional: a tu casa; a María; a vosotros...). Como todas las preposiciones, a
es invariable y nunca puede cambiarse por la forma de plural han:
Voy a comer > *Voy an comer
Voy a tu casa > *Voy an tu casa

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con ha o a, aplicando las reglas 1 y 2:
1. “Érase un hombre a una nariz pegado...”
2. Una hormiga fue a beber a una fuente y se ahogó.
3. Tu hijo pequeño ha crecido mucho este año.
4.”A un panal de rica miel, / dos mil moscas acudieron...”
5. ¡Vete tú a saber cuándo vendrá!
6. Se ha ampliado la línea 4 del Metro de Madrid.
7. A pesar de todo, voy a acompañarte.
8. Quiero ver cómo ha quedado tu cuadro.
9. Hoy a última hora llegaremos a Madrid.
10. Ha resultado una obra muy interesante.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué no
estaba bien. Si has cometido más de 4 deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás no
hayas comprendido bien las reglas.

Entrada lliure

Fes una entrada lliure, tracta el tema que tu vulguis, alguna cosa que t'agradi molt i em vulguis 

explicar, alguna cosa sobre la qual coneguis moltes coses, etc. Penja una imatge representativa. 

Mínim 8 línies.

D'aquest curs espera aprovar-ho tot I formar-me per arribar a fer pràctiques.
M'agradaria poder aprendre molt per sortir formada i saber ho 
fer bé a pràctiques, per així conseguir el gradual escolar i poder
fer feina, i dobes per anar a zaragoza a estudiar un higiénico sanitario
per poder ser piercer. També m'agradaria que m'agafassin on vaig a
fer les pràctiques axis tendría ahorros.

Saber ser branca

Encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar

Eva Armisén & Eva Piquer

Especial: Presa de terra

Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra

Eva Armisén

Porque la gent no salva a la gente: la gente se salva sola

Leila Guerriero, «Rota», Teoría de la gravedad

"Estic tan convençuda que tu ets Superman que arriscaré la vida per demostrar-ho –diu Lois Lane a Clark Kent–. Si tinc raó, ara t'hi convertiràs. Si m'equivoco, escriuràs un bon reportatge". I ella es tira a un riu esverat i ell reacciona a l'acte sense posar-se cap capa.

La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t'estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t'hi. Salvar-se un mateix potser vol dir encertar les persones que sabran ser branca el dia que t'hi hagis d'agafar. Potser vol dir cosir lleialtats contra el temps, contra les nits grises i tristes en què els nens deixen els dracs.

Col·lecciono flotadors per ordre alfabètic i no conec supermans que tallin arbres amb la mirada. Sé que Christopher Reeve es va morir jove i que Margot Kidder es va suïcidar. Però sempre que revisc aquella tarda d'hivern al cine Maragall, ella es torna a tirar al riu, ell torna a fer d'heroi a l'ombra i jo torno a tenir onze anys. Tossuda com llavors, encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar. La gent es trenca, però certs lligams duren fins al mai.

I m'entesto a voler creure que la cançó menteix: ni els dracs viuen per sempre ni els nens es fan grans.

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t'estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t'hi"

Que ens hem de saber ajudar tons sol, pero que si necesitas ajuda tendrem a algú.

3. Què significa per a tu "saber ser branca"

Saber enfrentar-nos a tot.

4. Tema del text

Autosuficiència.

Dossier tema 2

    1. Qui era Napoleó? Fes-ne un resum de la seva vida, també amb imatges.

Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol 

de la Primera república francesa.

    2. Cerca informació sobre l'Imperi napoleònic i l'expliques.

El maig de 1804 el Senat va proclamar Napoleó emperador dels francesos (el nomenament va ser ratificat en un plebiscit), el qual es va fer coronar pel papa Pius VII a París.

L’Imperi era hereditari, amb una cort semblant a la de l’antic règim, però amb una noblesa formada per personatges fidels a l’emperador i basada en la riquesa i el talent (alta burgesia). L’organització de l’Imperi

El règim napoleònic era una barreja de tradició i modernitat, entre la monarquia i el respecte a les conquestes revolucionàries, però a la pràctica va ser una dictadura personal: l’emperador ho controlava i ho decidia tot, amb el suport de la policia i la censura.

    3. Per què va caure Napoleó? Quines idees defensava?

Waterloo va suposar la fi de Napoleó i l'inici de la llegenda. La seva derrota va propiciar la caiguda de el mite, de l'general totpoderós que va aconseguir argamasar a l'exèrcit més efectiu i letal del seu temps i que va derrotar un a un a tots els estats europeus que van gosar anteposar al seu camí.

El CD i el CI

El CD i el CI

1) Localitzeu el subjecte, el CD i el CI (aneu alerta, hi ha algun subjecte trampós!). 

1) La mare de la Carla ha comprat un regal per a la seva mare. 2) Tothom ha entregat els treballs al professor. 3) M’agraden les pel·lícules de ciència-ficció. 4) Escriurem algunes postals als nostres amics. 5) Les nostres cosines portaran un regal a cada nen.

2) Ara localitzeu el subjecte, el CD i els CC.

1) La víctima de l’agressió reconegué els malfactors en la roda de reconeixement. 2) Avui han arribat dos creuers al port de Palamós. 3) He acabat l’examen massa tard. 4) Ja tinc els resultats de l’avaluació. 5) M’interessa massa el teu germà.

 3) Ara hi afegirem el CRV. ¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?

1) Tots construïm a la causa. 2) La Laia sempre s’oblida de les coses més trivials. 3) Demà ajudarem la mare. 4) Ningú no s’adona de la seva impossibilitat. 5) Va prometre la fi del món als seus seguidors més fidels.

4) Per acabar heu de buscar el subjecte, el CAtr, el CPred i CAg.

1) Això és impossible! 2) S’ha tornat impertinent. 3) En Grau és un garrepa. 4) L’excursionista va ser trobada per un boletaire. 5) Els nois caminen avorrits. 6) La prenen per idiota.

5) Ara que ja som grans, ja ho podem barrejar tot. Oi que sí? ¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?

1) El vi s’ha tornat agre. 2) Ahir aquells senyors no van dir tota la veritat a la Nora. 3) En Pau i la seva germana es van cordar les sabates a l’escala de casa seva. 4) Encara no s’han acostumat a aquesta nova forma de vida. 5) El senyor Puig es va tornar geniüt. 6) Els guanyadors han estat escollits aquest matí per un jurat. 7) Alguns alumnes d’aquest institut són del Marroc. 8) Els gironins van ser escortats per la policia catalana. 9) Les bessones de la senyora Cèlia anaven despullades. 10)Hem fet uns entrepans de pernil i formatge per als nostres pares.

El CI

Señala el complemento indirecto.

01.- Llegaron muchas quejas al presidente.
02.- Para las palomas colocaron una alambrada.
03.- Tírame una camisa por la ventana.
04.- Echa más agua a esas plantas.
05.- Deja una rosa a tu madre para mañana.
06.- Pídeselo cuando lleguemos nosotros.
07.- Casi no les vi la cara al pasar.
08.- Alguien ha robado la cartera de mi hija.
09.- Le ganó pocas veces al tenis.
10.- Estoy preparando una cama para ti.

EL CD

Señala el complemento directo.

01.- Las vacas comían hierba en el prado.
02.- Yo tengo un ordenador muy caro.
04.- A tu amiga puedes enviarle unas flores.
05.- No las había visto antes en ningún sitio.
06.- Puedes comprar ese libro para tu padre.
07.- Dales unas monedas para el cine.
08.- Malas noticias hemos oído estos días.
09.- Nunca los vi tan felices con su casa.
10.- A veces me lavo las manos en el mar.

El CD

Señala el complemento directo.

01.- He visto un avión en el aeropuerto.
02.- Ana comió dos caramelos.
03.- Leí un libro en la playa.
04.- Se ha comprado algunos helados.
05.- Llama a tu madre por teléfono.
06.- ¡Apaga esa luz ahora mismo!
07.- La ventana tenía pocos cristales.
08.- ¿Dónde has visto tú esa película?
09.- Mi gato cazó un ratón esta mañana.
10.- Pinta esa pared de azul y negro.

Sujeto elíptico

Busca el sujeto de estas oraciones.

01.- Salió un conejo de la cueva. (elíptico)
02.- Hoy no tengo mucha hambre. (elíptico) yo
03.- A mí me gustan las flores. (elíptico)
04.- Han comprado mucho azúcar. (elíptico) ellos
05.- Ya han emigrado las golondrinas. (elíptico)
06.- Dejamos las cosas en el armario. (elíptico) nosotros
07.- Salió un perro a ladrarme. (elíptico)
08.- Algunos no tenían lápiz.(elíptico)
09.- Los domingos vas al fútbol. (elíptico) tú
10.- Este invierno llegó con nieve. (elíptico)

El sujeto

Señala el sujeto de estas oraciones.

01.- La paloma comía una manzana.
02.- Aquellos cristales estaban sucios.
03.- Llegó una carta para mi ayer.
04.- Aún no vino tu hermano del colegio.
05.- En esa casa viven mis padres.
06.- Ella llevaba un vestido rojo.
07.- Tú y yo nos parecemos mucho.
08.- Luis ha visto a Lucía en la calle.
09.- Esa pared la pintamos nosotros.
10.- Marcharon todos con tu tía.

La oración sintáctica

Señala el verbo en estas oraciones.

01.- ¿Cuándo has estudiado la lección?
02.- Me duele la espalda con el frío.
03.- A las dos aún no habremos terminado.
04.- Estaba en Madrid antes de la guerra.
05.- No le he dicho nada de tu accidente.
06.- ¿Habéis oído la noticia sobre el huracán?
07.- Déjale ese patín a tu hermano ahora.
08.- Ya se habían vendido todas las entradas.
09.- Aquel día estaba lloviendo intensamente.
10.- Siempre va con malas compañías.

Comprensión lectora

Antes de leer el texto.

¿Sabes si aún quedan en el planeta tierras cuya existencia desconocemos? ¿Qué

consecuencias tendría el descubrimiento de nuevos territorios?

Viajes y descubrimientos geográficos

A mediados del siglo XIV, los europeos salieron de sus marcos geográficos

tradicionales y se lanzaron a la exploración y conquista de toda la tierra

habitada. Este fenómeno histórico tuvo un valor decisivo para el futuro de

Europa.

A finales del siglo XIV no se conocía mucho más de un cuarto de la su-

perficie del globo terrestre. Esas lagunas en los conocimientos geográfi-

cos se llenaron progresivamente a lo largo de los siglos XV y XVI, y los prin-

cipales protagonistas en este desarrollo fueron los pueblos ibéricos.

Entre los muchos y complejos motivos que empujaron a los europeos a

aventurarse en el mar durante estos siglos están la búsqueda de rique-

zas y el deseo de convertir a la fe católica a los pueblos conquistados.

Así lo escribió un conquistador español, Bernal Díaz: “Por servir a Dios y

a su majestad, y dar a luz a los que estaban en tinieblas, y también por

haber riquezas”. Otro factor a tener en cuenta es la curiosidad, el afán de

saber, de descubrir nuevas tierras, nuevas especies botánicas y zoológi-

cas, nuevos minerales, etc.

La expansión de los horizontes tradicionales del conocimiento de la na-

turaleza y del hombre, condujo a una imagen cada vez más exacta de la

realidad física del planeta. Por primera vez tuvo lugar la observación y

acumulación de los datos más diversos: vientos, corrientes marinas,

cuencas hidrográficas, plantas, minerales, animales, etc.

Por primera vez también se crearon instituciones y organismos que utili-

zaron esa información. Todo esto impulsó el desarrollo científico y técni-

co en dominios tales como la cartografía, la arquitectura naval, la botáni-

ca, la antropología y la etnografía.

En lo sucesivo los conocimientos heredados de la época medieval debe-

rían aceptarse o rechazarse con criterios basados únicamente en la ob-

servación, la comparación y la razón y no en la autoridad de los sabios de

la antigüedad.

V. Navarro y otros, Los descubrimientos. Ed. Anaya. (Texto adaptado).

© GRUPO ANAYA, S.A., Lengua 6.o Educación Primaria. Material fotocopiable autorizado.

Nombre y apellidos: Cati Adrover Nevado CL2

En la información que nos da este texto se pueden distinguir tres partes diferentes. ¿En

qué párrafos se encuentran?

a) El desconocimiento geográfico que tenían los europeos del globo terrestre antes del

siglo XV. Esas lagunas en los conocimientos geográfi-

cos se llenaron progresivamente a lo largo de los siglos XV y XVI, y los prin-

cipales protagonistas en este desarrollo fueron los pueblos ibéricos.

b) Los motivos que les condujeron a explorar el mundo. aventurarse en el mar durante estos siglos están la búsqueda de rique-

zas y el deseo de convertir a la fe católica a los pueblos conquistados.

c) Las consecuencias de dicha exploración.

1

Di qué tres motivos llevaron a los europeos a conocer otras tierras. 

El afán de saber, de descubrir nuevas tierras, nuevas especies botánicas y zoológi-

cas, nuevos minerales, etc.

2

Explica con tus palabras lo que se dice en el párrafo 4.

No conocían lo suficiente sobre el globo de la tierra así que decidieron salir a explorar el terreno.

3

Utiliza el diccionario y di qué estudian las siguientes disciplinas:

Cartografía: Estudio de mapas geográficos

Arquitectura naval: Comprende el diseño, planificación, el proyecto y la construcción de la 
embarcación, por lo que abarca funciones de ingeniería como el diseño, construcción, 
mantenimiento y reparación.

Antropología: Estudia al ser humano de una forma integral, de sus características físicas como 
animales y de su cultura, que es el rasgo único no biológico.​

Etnografía: Método de estudio utilizado por los antropólogos para describir las costumbres 
y tradiciones de un grupo humano.