Mira't al mirall

1. Fes un resum del curtmetratge.

2. T'hi veus reflectit en algun aspecte? Per què? Fes una valoració del que penses de les culpabilitats que tenim les persones en els nostres conflictes personals amb altres.

Aquest video va de un adolescent que esta passant per un moment a la seva vida dificil, ell sent que la mare te tota la culpa que lo que li esta passant , per lo tant ella se sent molt malement ... La mare no sabia que fer per que la persona que mes estima, el seu fill li tracta fatal. El pare mai es a casa , i cuant hi esta ell se du be amb el fill , i ella pensa que fa malament ella i arriba a creure que es pel la seva culpa... Un dia l'home li va dir que xerres amb un altre home , que ell li podria ajudar , ella no volia... pero ho va fer , va agafar el movil i va trucar.... L'home li va fer unes preguntes...li va donar uns deures per fer i cuant ho va fer tot l'home li va esplicar que lo que pasaba era que ell sa santia com ella sa santia amb el seu pare ... 

4. 

3. "No hi ha res pitjor per a una mare que sentir la impotència de no poder ajudar el seu fill." Explica aquesta frase.

4. Opinió personal. 

es interesant.

Mira't al mirall

 Un curt de Joan Cutrina sobre el perdó i la comprensió en les relacions familiars

Joan Cutrina

Especial: Cinema

Arxivat a: La butaca, Soy tú, Lluís Soler, vídeo, Joan Cutrina, curtmetratge, cinema

"No hi ha res pitjor per a una mare que sentir la impotència de no poder ajudar el seu fill." És el que diu en Toni (Lluís Soler) a la Caty (Ana Milán), una mare preocupada per la mala relació que té amb el seu fill adolescent. Però potser sí que el pot ajudar, al capdavall, i per fer-ho s'haurà de posar davant del mirall. El cineasta Joan Cutrina ha dirigit el curtmetratge Soy tú, on participen també Miquel Fernández i Pep Cruz, que se submergeix en les relacions familiars i en com la comprensió i el perdó curen ferides de passat, present i futur.

Dossier tema 2

    1. Explica les causes de la Revolució francesa.

La Revolució Francesa no es fruit directe d'una especial situació, sinó conseqüència d'una sèrie d'esdeveniments i de situacions que, a l'associar-se, crearen un impacte el suficientment Important com per Induc transformacions irreversibles en la concepció de l'organització de el poder polític i de la pròpia societat, generandi Canvis transcendents i profunds en la teoria i la pràctica de les Llibertats individuals.

    2. Explica el que és una revolta democràtica.

                                                    ¿?

    3. Explica el que és una revolta antisenyorial.

Va arribar a Espanya amb els seus consellers i eclesiàstics de Flandes i els va repartir els principals càrrecs. Va ser emperador de Frankfort i se li va cridar Carles V 
d'Alemanya, es va fer càrrec d'aquest imperi recolzat pels regnes hispànics

    4. Quins esdeveniments varen fer possible la consolidació de Napoleó al poder?

Napoleó es consolida en el poder a causa de els seus èxits en la revolució burgesa, 
a més d'evitar el retorn de l'absolutisme, l'allunyament de el poder dels sectors més 
radicals, permetent el retorn dels exiliats i signant contractes com consul que el van 
portar a enormes triomfs militars ia demostrar una capacitat per governar amb mà de 
ferro.

Mal d'escola

 1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Mal d'escola".

3. Cerca informació sobre qui era Daniel Pennac.  Penja imatges seves i de la seva obra.

és un escriptor francès nascut al Marroc. Provinent d'una família militar, va passar la seva infància en terres africanes i del sud-est asiàtic i la seva joventut a Niça, on es va graduar en lletres i es va decantar per l'ensenyament.

4. Explica aquesta frase:  Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no venen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Els mals alumnes també solen tenir mals comportaments.

Daniel Pennac

Especial: Educació

Arxivat a: Biblioteca, Educació, Daniel Pennac

L'escriptor Daniel Pennac va néixer l'1 de desembre de 1944. Ha viscut la cara i la creu de l'educació. De petit va patir el fracàs escolar, tenia una discapacitat coneguda com a disortografia, que afecta l'aprenentatge de les llengües. El titllaven d'inútil, però es va acabar convertint en un professor de secundària i en un dels novel·listes més estimats de França.

Llegim dos fragments del seu llibre Mal d'escola: un dedicat al paper del mestre davant dels anomenats mals alumnes, i un altre en què reivindica la importància que arriba a tenir un mestre en la projecció de la vida dels alumnes.

Foto: lehman_11

Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no venen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Mireu-los, ja venen amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Això és difícil d'explicar, però sovint n'hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d'adult confiat, clar i estable, per dissoldre aquestes penes, alleugerir aquests esperits, instal·lar-los en un present rigorosament d'indicatiu.

Naturalment el benifet serà provisional, la ceba es recompondrà a la sortida i és clar que demà haurem de tornar-hi. Però ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors. Si no som capaços d'instal·lar els nostres alumnes en el present d'indicatiu de la nostra classe, si el nostre saber i el gust de dur-lo a la pràctica no agafen en aquests nois i noies, en el sentit botànic del verb, la seva existència trontollarà damunt dels sots d'una mancança indefinida. És clar que no haurem estat els únics d'excavar aquestes clotades o de no haver-les sabut tapar, però igualment aquests homes i aquestes dones s'hauran passat un o més anys de la seva joventut aquí, asseguts davant nostre. I no és pas poca cosa, un any d'escola malmès és l'eternitat dins un pot de vidre.

Els devem la vida

A tots aquells que avui imputen la constitució de bandes exclusivament al fenomen dels suburbis, jo els dic: teniu raó, sí, l'atur, sí, la concentració d'exclosos, sí, els reagrupaments ètnics, sí, la tirania de les marques, la família monoparental, sí, el desenvolupament d'una economia paral·lela i els tràfics de tota mena, sí, sí, sí... Però guardem-nos molt de subestimar l'única cosa sobre la qual podem actuar personalment, i que data, aquesta, de la nit dels temps pedagògics: la solitud i la vergonya de l'alumne que no comprèn, perdut en un món on tots els altres comprenen.

Som els únics que el podem treure d'aquesta presó, tan si estem formats per fer-ho com si no.

Els professors que em van salvar –i que em van convertir en un professor– no estaven formats per fer-ho. No es van preocupar pels orígens de la meva minusvalidesa escolar. No van perdre temps a buscar-ne les causes i encara menys a sermonejar-me. Eren adults confrontats a uns adolescents en perill. Van pensar que hi havia urgència. S'hi van tirar de cap. No em van agafar. S'hi van tornar a tirar, dia rere dia, una vegada i una altra... Van acabar per treure'm del pou. I molts d'altres amb mi. Literalment ens van repescar. Els devem la vida. 

www.Dbalears.cat

     1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què,  qui, on, quan, per què...

Què: La jove va entrar a l'establiment i va demanar «un paquet de filtres», aleshores, l'home que despatxava li va dir: «no te entiendo, ¡háblame en español!».

Qui: Un home d'un estanc.

On: Palma.

Quan: 3.11.19.

Per què: Perquè no xerrava en espanyol.

Joan Fuster

Joan Fuster

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Un amor sense decepcions no seria amor"

3. Cerca informació sobre qui era Joan Fuster. Penja imatges seves i de la seva obra.

4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què?

Joan Fuster: «Un amor sense decepcions no seria amor»

 14 reflexions de l'escriptor, que deia que «només els fanàtics no s'equivoquen»

Joan Fuster

Especial: Tast editorial

Arxivat a: Biblioteca, literatura, Tast editorial, Joan Fuster, Tast editorial

Joan Fuster va néixer el 23 de novembre del 1922 a Sueca (Ribera Baixa), on va morir el 21 de juny de 1992. Ens apropem a la seva mirada i a la seva forma d'entendre la vida amb 14 fragments de l'antologia Fuster per a ociosos (Sembra Llibres).

Foto: Universitat d'Alacant

1. Quan s'ha perdut la fe, hom no roman en una completa neutralitat religiosa. O hi ha ressentiment, o hi ha nostàlgia. A vegades hi ha una mescla d'ambdues coses: són els casos desesperats.

2. Les nostres idees canvien perquè nosaltres –i tot– canviem seguit seguit. Canvi pot voler dir enriquiment, rectificació o fins i tot contradicció. En tot cas, els nostres pensaments i les nostres creences d'avui només són provisionals. Això ens hauria d'encomanar una certa discreció a l'hora de contrastar-los amb els altres. Qui sap si un dia pensarem com ells, creurem com ells!

3. Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells que es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?

4. En tant que excusa per a encolomar descripcions afectuoses, un paisatge àrid és tan bo com el regadiu més fèrtil.

5. Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què sé jo?, confitura o música de Bach.

6. No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.

7. Sovint ho oblidem, però no és gens clar que les víctimes de la injustícia hagen de ser necessàriament justes. De vegades, per amor a la justícia, acabeu defensant un criminal contra un altre criminal.

8. «Cal experimentar-ho tot», m'aconsellen. Jo renuncie a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me'n dona.

9. No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

10. Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.

11. L'analfabetisme no consisteix únicament a «no saber» de lletra, sinó més aviat a «no practicar-la».

12. Corregir la por, la tendència a la por, seria un objectiu plausible. Començant al si de les famílies, i continuant a les escoles, a les parròquies, als tebeos, al cinema, a la tele: desterrar la por com a instrument d'educació. I més encara: desmitificar la por. Si fos possible «elevar» un parell de generacions sense massa pors –només amb les imprescindibles–, el futur començaria a ser somrient.

13. Estem condemnats a la por fins a la consumació dels segles. No hi ha remei taxatiu. Pot haver-hi correctius. Reduir la por a l'indispensable.

14. Si em demanes de què puc penedir-me de la meua vida, et diré que no ho sé. Et diré que, de moment, estic content del que he fet: del que he escrit. No perquè sigui gran cosa, sobretot literàriament, sinó perquè respon a unes conviccions profundes i sostingudes, a través d'una evolució lògica. Tornaria a fer el que he fet, a dir el que he dit.




2) Si tot fos tan perfecte no sería real.
3) Joan Fuster i Ortells fou un escriptor valencià en llengua catalana. 

4) No entenc molt bé sesames frases.