Mira't al mirall

1. Fes un resum del curtmetratge.

2. T'hi veus reflectit en algun aspecte? Per què? Fes una valoració del que penses de les culpabilitats que tenim les persones en els nostres conflictes personals amb altres.

Aquest video va de un adolescent que esta passant per un moment a la seva vida dificil, ell sent que la mare te tota la culpa que lo que li esta passant , per lo tant ella se sent molt malement ... La mare no sabia que fer per que la persona que mes estima, el seu fill li tracta fatal. El pare mai es a casa , i cuant hi esta ell se du be amb el fill , i ella pensa que fa malament ella i arriba a creure que es pel la seva culpa... Un dia l'home li va dir que xerres amb un altre home , que ell li podria ajudar , ella no volia... pero ho va fer , va agafar el movil i va trucar.... L'home li va fer unes preguntes...li va donar uns deures per fer i cuant ho va fer tot l'home li va esplicar que lo que pasaba era que ell sa santia com ella sa santia amb el seu pare ... 

4. 

3. "No hi ha res pitjor per a una mare que sentir la impotència de no poder ajudar el seu fill." Explica aquesta frase.

4. Opinió personal. 

es interesant.

Mira't al mirall

 Un curt de Joan Cutrina sobre el perdó i la comprensió en les relacions familiars

Joan Cutrina

Especial: Cinema

Arxivat a: La butaca, Soy tú, Lluís Soler, vídeo, Joan Cutrina, curtmetratge, cinema

"No hi ha res pitjor per a una mare que sentir la impotència de no poder ajudar el seu fill." És el que diu en Toni (Lluís Soler) a la Caty (Ana Milán), una mare preocupada per la mala relació que té amb el seu fill adolescent. Però potser sí que el pot ajudar, al capdavall, i per fer-ho s'haurà de posar davant del mirall. El cineasta Joan Cutrina ha dirigit el curtmetratge Soy tú, on participen també Miquel Fernández i Pep Cruz, que se submergeix en les relacions familiars i en com la comprensió i el perdó curen ferides de passat, present i futur.

Dossier tema 2

    1. Explica les causes de la Revolució francesa.

La Revolució Francesa no es fruit directe d'una especial situació, sinó conseqüència d'una sèrie d'esdeveniments i de situacions que, a l'associar-se, crearen un impacte el suficientment Important com per Induc transformacions irreversibles en la concepció de l'organització de el poder polític i de la pròpia societat, generandi Canvis transcendents i profunds en la teoria i la pràctica de les Llibertats individuals.

    2. Explica el que és una revolta democràtica.

                                                    ¿?

    3. Explica el que és una revolta antisenyorial.

Va arribar a Espanya amb els seus consellers i eclesiàstics de Flandes i els va repartir els principals càrrecs. Va ser emperador de Frankfort i se li va cridar Carles V 
d'Alemanya, es va fer càrrec d'aquest imperi recolzat pels regnes hispànics

    4. Quins esdeveniments varen fer possible la consolidació de Napoleó al poder?

Napoleó es consolida en el poder a causa de els seus èxits en la revolució burgesa, 
a més d'evitar el retorn de l'absolutisme, l'allunyament de el poder dels sectors més 
radicals, permetent el retorn dels exiliats i signant contractes com consul que el van 
portar a enormes triomfs militars ia demostrar una capacitat per governar amb mà de 
ferro.

Mal d'escola

 1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Mal d'escola".

3. Cerca informació sobre qui era Daniel Pennac.  Penja imatges seves i de la seva obra.

és un escriptor francès nascut al Marroc. Provinent d'una família militar, va passar la seva infància en terres africanes i del sud-est asiàtic i la seva joventut a Niça, on es va graduar en lletres i es va decantar per l'ensenyament.

4. Explica aquesta frase:  Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no venen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Els mals alumnes també solen tenir mals comportaments.

Daniel Pennac

Especial: Educació

Arxivat a: Biblioteca, Educació, Daniel Pennac

L'escriptor Daniel Pennac va néixer l'1 de desembre de 1944. Ha viscut la cara i la creu de l'educació. De petit va patir el fracàs escolar, tenia una discapacitat coneguda com a disortografia, que afecta l'aprenentatge de les llengües. El titllaven d'inútil, però es va acabar convertint en un professor de secundària i en un dels novel·listes més estimats de França.

Llegim dos fragments del seu llibre Mal d'escola: un dedicat al paper del mestre davant dels anomenats mals alumnes, i un altre en què reivindica la importància que arriba a tenir un mestre en la projecció de la vida dels alumnes.

Foto: lehman_11

Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no venen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Mireu-los, ja venen amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Això és difícil d'explicar, però sovint n'hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d'adult confiat, clar i estable, per dissoldre aquestes penes, alleugerir aquests esperits, instal·lar-los en un present rigorosament d'indicatiu.

Naturalment el benifet serà provisional, la ceba es recompondrà a la sortida i és clar que demà haurem de tornar-hi. Però ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors. Si no som capaços d'instal·lar els nostres alumnes en el present d'indicatiu de la nostra classe, si el nostre saber i el gust de dur-lo a la pràctica no agafen en aquests nois i noies, en el sentit botànic del verb, la seva existència trontollarà damunt dels sots d'una mancança indefinida. És clar que no haurem estat els únics d'excavar aquestes clotades o de no haver-les sabut tapar, però igualment aquests homes i aquestes dones s'hauran passat un o més anys de la seva joventut aquí, asseguts davant nostre. I no és pas poca cosa, un any d'escola malmès és l'eternitat dins un pot de vidre.

Els devem la vida

A tots aquells que avui imputen la constitució de bandes exclusivament al fenomen dels suburbis, jo els dic: teniu raó, sí, l'atur, sí, la concentració d'exclosos, sí, els reagrupaments ètnics, sí, la tirania de les marques, la família monoparental, sí, el desenvolupament d'una economia paral·lela i els tràfics de tota mena, sí, sí, sí... Però guardem-nos molt de subestimar l'única cosa sobre la qual podem actuar personalment, i que data, aquesta, de la nit dels temps pedagògics: la solitud i la vergonya de l'alumne que no comprèn, perdut en un món on tots els altres comprenen.

Som els únics que el podem treure d'aquesta presó, tan si estem formats per fer-ho com si no.

Els professors que em van salvar –i que em van convertir en un professor– no estaven formats per fer-ho. No es van preocupar pels orígens de la meva minusvalidesa escolar. No van perdre temps a buscar-ne les causes i encara menys a sermonejar-me. Eren adults confrontats a uns adolescents en perill. Van pensar que hi havia urgència. S'hi van tirar de cap. No em van agafar. S'hi van tornar a tirar, dia rere dia, una vegada i una altra... Van acabar per treure'm del pou. I molts d'altres amb mi. Literalment ens van repescar. Els devem la vida. 

www.Dbalears.cat

     1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què,  qui, on, quan, per què...

Què: La jove va entrar a l'establiment i va demanar «un paquet de filtres», aleshores, l'home que despatxava li va dir: «no te entiendo, ¡háblame en español!».

Qui: Un home d'un estanc.

On: Palma.

Quan: 3.11.19.

Per què: Perquè no xerrava en espanyol.

Joan Fuster

Joan Fuster

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Un amor sense decepcions no seria amor"

3. Cerca informació sobre qui era Joan Fuster. Penja imatges seves i de la seva obra.

4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què?

Joan Fuster: «Un amor sense decepcions no seria amor»

 14 reflexions de l'escriptor, que deia que «només els fanàtics no s'equivoquen»

Joan Fuster

Especial: Tast editorial

Arxivat a: Biblioteca, literatura, Tast editorial, Joan Fuster, Tast editorial

Joan Fuster va néixer el 23 de novembre del 1922 a Sueca (Ribera Baixa), on va morir el 21 de juny de 1992. Ens apropem a la seva mirada i a la seva forma d'entendre la vida amb 14 fragments de l'antologia Fuster per a ociosos (Sembra Llibres).

Foto: Universitat d'Alacant

1. Quan s'ha perdut la fe, hom no roman en una completa neutralitat religiosa. O hi ha ressentiment, o hi ha nostàlgia. A vegades hi ha una mescla d'ambdues coses: són els casos desesperats.

2. Les nostres idees canvien perquè nosaltres –i tot– canviem seguit seguit. Canvi pot voler dir enriquiment, rectificació o fins i tot contradicció. En tot cas, els nostres pensaments i les nostres creences d'avui només són provisionals. Això ens hauria d'encomanar una certa discreció a l'hora de contrastar-los amb els altres. Qui sap si un dia pensarem com ells, creurem com ells!

3. Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells que es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?

4. En tant que excusa per a encolomar descripcions afectuoses, un paisatge àrid és tan bo com el regadiu més fèrtil.

5. Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què sé jo?, confitura o música de Bach.

6. No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.

7. Sovint ho oblidem, però no és gens clar que les víctimes de la injustícia hagen de ser necessàriament justes. De vegades, per amor a la justícia, acabeu defensant un criminal contra un altre criminal.

8. «Cal experimentar-ho tot», m'aconsellen. Jo renuncie a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me'n dona.

9. No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

10. Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.

11. L'analfabetisme no consisteix únicament a «no saber» de lletra, sinó més aviat a «no practicar-la».

12. Corregir la por, la tendència a la por, seria un objectiu plausible. Començant al si de les famílies, i continuant a les escoles, a les parròquies, als tebeos, al cinema, a la tele: desterrar la por com a instrument d'educació. I més encara: desmitificar la por. Si fos possible «elevar» un parell de generacions sense massa pors –només amb les imprescindibles–, el futur començaria a ser somrient.

13. Estem condemnats a la por fins a la consumació dels segles. No hi ha remei taxatiu. Pot haver-hi correctius. Reduir la por a l'indispensable.

14. Si em demanes de què puc penedir-me de la meua vida, et diré que no ho sé. Et diré que, de moment, estic content del que he fet: del que he escrit. No perquè sigui gran cosa, sobretot literàriament, sinó perquè respon a unes conviccions profundes i sostingudes, a través d'una evolució lògica. Tornaria a fer el que he fet, a dir el que he dit.




2) Si tot fos tan perfecte no sería real.
3) Joan Fuster i Ortells fou un escriptor valencià en llengua catalana. 

4) No entenc molt bé sesames frases.

Ortografía

7. Accentuació

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

a e i o u
as es is os us

en in

· Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions, si és que i / u no formen part d'un diftong.
· Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions.
· Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
7.1. Accentua els mots quan calgui:

plástic, víctima, límit, biblioteca, económia, hospital, justicia, anell,
palau, marbre, jardí, estatua, escrit, árbre, rábia, autobús, masculí

galáxia, núvol, família, gábia, Núria

7.2. Fes el mateix:

poesía, fotografía, hospitalitat, energía, Eulália, día, tía, oncle,
assisténcia, esdrúixola, noblesa, daurada, similitud, farmácia, esgrima,

máquina, bambú, residu, trineu, algú, ningú, altaveu

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

8

Accent obert / Accent tancat
· Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és
Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè... En aquest grup hi trobem:
mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès...
els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè...
els participis com: encès, comprès, imprès...
Amb accent tancat:
els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré...
les formes de l'imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués...
els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé...; conté, s'absté...
els verbs acabats en -tén i -cén: pretén, entén, estén, atén, encén...
alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué*, puré...
alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, procés, amén...
· Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós
Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població...
Amb accent obert:
això, allò, però...
els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò...
els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs...
alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs...
· Paraules planes: è / é
Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer...
Amb accent tancat:
néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu
el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu...
el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu...
uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...
· Paraules planes: ò / ó
La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim...
Però amb accent tancat:
alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer...
les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu.
alguns altres mots: estómac, furóncol*, Sóller...
· Paraules esdrúixoles: è / ó
La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia...
El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*...
Jaqué: Peça de vestir que cobreix el tronc. Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. / Tórtora: Animal de plomatge gris.

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Ortografía

5. Síl·laba tònica / Síl·laba àtona

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Quan un mot té dues o més síl·labes en pronunciem una amb més força que les altres:

és la síl·laba tònica; les altres síl·labes són àtones.

arbre, faldilla, camió, bicicleta

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

5.1. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:

novel·la cambrera maleta torre

vidriera butaqueta ganivet repartir

malaltia sabata desembre tropical
modista encarregat silenci juvenil

5.2. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:

El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a

través dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany

(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gàbies inundades de sol.

MÀXIM GORKI. La meva infantesa

5.3. Fes el mateix:

La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a

triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes

franceses i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a

cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics.

MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text

adaptat)

6. Mots aguts, plans i esdrúixols

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica, es divideixen en:

Agudes, si la síl·laba tònica és la última: cafè, congrés, balcó, senyor...

Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja...

Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és la antepenúltima: gàbia, ciència...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o

esdrúixoles i subratlla'n la síl·laba tònica:

tómbola, examen, mirall, noia, victòria, jardiner, profunditat, caseta,

gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, ciència, església,

roba, ceba, mosquits, córrer, gegant, fàbrica, penjoll, mandíbula,

calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malaltís, brancatge, història,

caragol, desgràcia, segon, paret, gàbia

agudes planes esdrúixoles

Ortografía

1. Els dígrafs

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una

paraula en dues síl·labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi

ha que no:

se separen: no se separen: separem els grups:

l·l no-vel-la ny pi-nya mm im-mens

ix cai-xa ll pa-lla nn An-na

rr car-ro gu gui-ó tj plat-ja

ss pas-sa qu a-quí tg fet-ge

tx cot-xe ig ma-reig

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

1.1. Separa sil·làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs que hi

trobis:

ca-nya                     ar-ros-sada 
cas-so-la                 mà-qui-na 
car-rete-ra.            met-ge
no-ve-l·la               an-y-ell
cu-i-xa                    en-fa-ri-na-dís-sim
en-qua-der-nar     ba-teig 
im-men-sitat         seguici*

Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una

marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc. /

Encotxar:

2. La síl·laba

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli

de la síl·laba és una vocal.

En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap...

N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó...

També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Aprendo a escribir

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR HAY,

AHÍ O AY?

LO QUE DEBO SABER:

1. HAY es una forma conjugada del verbo haber. Es una palabra monosílaba cuyo golpe de
voz recae en la vocal a. Puedes comprobar que es un verbo porque siempre se puede
cambiar por había, habrá, que son otras formas del verbo haber (Hay [había, habrá...] que
llegar pronto; Hay [había, habrá...] poca gente en la reunión).

2. AHÍ es un adverbio que indica lugar. Es una palabra bisílaba y aguda, cuyo golpe de voz
recae en la i (¡ojo! Es incorrecto pronunciarlo con acento en la a, como habrás oído más de
una vez). Puedes comprobarlo cambiándolo por otros adverbios de lugar como allí o aquí
(Ahí [allí, aquí] está tu madre).

3. AY es una interjección que sirve para expresar dolor (a veces también otros
sentimientos). Aunque se pronuncia igual que hay, verás que normalmente va entre signos
de exclamación, en los textos, y que tiene entonación exclamativa, en las conversaciones
(¡Ay, bruto, me has vuelto a pisar!)

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con hay, ahí o ay, aplicando las reglas 1, 2 y 3:
1. No hay nadie en casa.
2. ¡ Ay qué pena más grande!
3. Se murió sin decir ni ay.
4. Si lo quieres, ahí lo tienes.
5. ¡ Ay mi niño, cómo le quiere su mamá!
6. Para aprobar hay que esforzarse más.
7. Ya no hay más gente ahí .
8. ¡ Ay mi cabeza! ¡Qué daño me he hecho!
9. ¡ Ahí queda eso!
10. Ahí hay un niño que dice ¡ Ay!.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué
no estaba bien. Si has cometido más de 4 errores, deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás
no hayas comprendido bien las reglas.

Aprendo a escribir

APRENDO A

ESCRIBIR

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR A Y HA?

ORTOGRAFÍA

LO QUE DEBO SABER:

1. HA es una forma conjugada del verbo haber. Sólo se utiliza como verbo auxiliar seguida
de un participio (forma verbal acabada en -ado, -ido: cantado, comido) y puede ser
normalmente sustituida por la forma de plural han: ha cantado > han cantado.

2. A es una preposición y se utiliza delante de un verbo en infinitivo (forma verbal acabada
en –ar, -er, -ir: cantar, comer, partir) o de palabras que no son verbos (formando un
Sintagma Preposicional: a tu casa; a María; a vosotros...). Como todas las preposiciones, a
es invariable y nunca puede cambiarse por la forma de plural han:
Voy a comer > *Voy an comer
Voy a tu casa > *Voy an tu casa

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con ha o a, aplicando las reglas 1 y 2:
1. “Érase un hombre a una nariz pegado...”
2. Una hormiga fue a beber a una fuente y se ahogó.
3. Tu hijo pequeño ha crecido mucho este año.
4.”A un panal de rica miel, / dos mil moscas acudieron...”
5. ¡Vete tú a saber cuándo vendrá!
6. Se ha ampliado la línea 4 del Metro de Madrid.
7. A pesar de todo, voy a acompañarte.
8. Quiero ver cómo ha quedado tu cuadro.
9. Hoy a última hora llegaremos a Madrid.
10. Ha resultado una obra muy interesante.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué no
estaba bien. Si has cometido más de 4 deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás no
hayas comprendido bien las reglas.

Entrada lliure

Fes una entrada lliure, tracta el tema que tu vulguis, alguna cosa que t'agradi molt i em vulguis 

explicar, alguna cosa sobre la qual coneguis moltes coses, etc. Penja una imatge representativa. 

Mínim 8 línies.

D'aquest curs espera aprovar-ho tot I formar-me per arribar a fer pràctiques.
M'agradaria poder aprendre molt per sortir formada i saber ho 
fer bé a pràctiques, per així conseguir el gradual escolar i poder
fer feina, i dobes per anar a zaragoza a estudiar un higiénico sanitario
per poder ser piercer. També m'agradaria que m'agafassin on vaig a
fer les pràctiques axis tendría ahorros.

Saber ser branca

Encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar

Eva Armisén & Eva Piquer

Especial: Presa de terra

Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra

Eva Armisén

Porque la gent no salva a la gente: la gente se salva sola

Leila Guerriero, «Rota», Teoría de la gravedad

"Estic tan convençuda que tu ets Superman que arriscaré la vida per demostrar-ho –diu Lois Lane a Clark Kent–. Si tinc raó, ara t'hi convertiràs. Si m'equivoco, escriuràs un bon reportatge". I ella es tira a un riu esverat i ell reacciona a l'acte sense posar-se cap capa.

La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t'estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t'hi. Salvar-se un mateix potser vol dir encertar les persones que sabran ser branca el dia que t'hi hagis d'agafar. Potser vol dir cosir lleialtats contra el temps, contra les nits grises i tristes en què els nens deixen els dracs.

Col·lecciono flotadors per ordre alfabètic i no conec supermans que tallin arbres amb la mirada. Sé que Christopher Reeve es va morir jove i que Margot Kidder es va suïcidar. Però sempre que revisc aquella tarda d'hivern al cine Maragall, ella es torna a tirar al riu, ell torna a fer d'heroi a l'ombra i jo torno a tenir onze anys. Tossuda com llavors, encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar. La gent es trenca, però certs lligams duren fins al mai.

I m'entesto a voler creure que la cançó menteix: ni els dracs viuen per sempre ni els nens es fan grans.

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t'estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t'hi"

Que ens hem de saber ajudar tons sol, pero que si necesitas ajuda tendrem a algú.

3. Què significa per a tu "saber ser branca"

Saber enfrentar-nos a tot.

4. Tema del text

Autosuficiència.